Avui en
dia, ja vivim en una societat totalment digitalitzada, per la qual cosa és
necessària una bona competència digital i per tant una bona ensenyança digital
però, el que jo hem pregunto és, si aquesta realitat existeix des de fa dos
dies i encara està en procés de desenvolupament, qui és la persona o persones adients
per donar-nos aquesta correcta formació?
Estic totalment
d'acord que a l'escola s'hauria d'ensenyar també aquesta competència i s'hauria
de tractar com una àrea més del currículum però, com fem això possible si professors
i alumnes estan aprenent al mateix moment? Fins i tot, molts alumnes tenen més
competències digitals assolides que molts dels seus professors.
Per aquest
motiu, jo crec que l'escola és més responsable de crear ciutadans digitals i no tant de crear l'anomenada competència informacional és a dir, el
fet de crear coneixements, habilitats i destreses per a treballar amb informació,
accedir-hi, gestionar-la, organitzar-la, analitzar-la, criticar-la etc. i
després difondre-la, ja està més a l'abast de qualsevol infant o persona amb accés
a internet. Per tant, l'escola, crec que ha de centrar-se en aconseguir crear
una bona ciutadania digital, és a
dir, ha de preparar a l'estudiant per a viure en un món en el que la realitat i
el món virtual es confonen, en el que els nostres amics i relacions, i el
nostre comportament i conducta és el mateix tan en el món virtual com en el món
real. Per tant l'educació per a la ciutadania és l'educació necessària per a
ser ciutadans crítics, lliures, integrats capaços de viure en aquesta tant en societat
com en el món digital amb normes i estàndards de conducta elevats.
Per això,
l'escola hauria d'interessar-se per formar bons ciutadans digitals, de la
mateixa manera que hauria d'interessar-se perquè els infants respectin la
legalitat i que coneguin i faixin valer els seus drets com a ciutadans digitals.
A l'hora,
també crec que és responsabilitat de l'escola desenvolupar en els estudiants
una certa competència cognitiva genèrica
que li permeti saber convertir informació en coneixement.
A partir
d'aquí doncs, crec que la informàtica o
maneig de les eines que la tecnologia ofereix (ebooks, gps, pc, càmeres de
fotos, telèfons mòbils, etc.) des de el meu punt de vista, queda en un segon
pla dins del món de l'educació ja que, joves i infants, actualment ja neixen i creixen
dins del món de la era digital i per tant, poc a poc ells mateixos desenvolupen
les seves pròpies competències digitals.
Ara bé,
també crec, que el fet d'ensenyar a utilitzar aquets aparells de manera
racional no és tan sols tasca de les escoles sinó també de les famílies. Pares
i mares han de ser capaços de tenen un paper fonamental en l'educació i
desenvolupament de les competències digitals dels seus fills. Tant respecte a
responsabilitats com a drets i deures i com en la manera de comportar-se on
line. Per aquest motiu, escola i família han d'anar de la mà a l'hora de
tractar aquets temes.
El
handicap és que molts pares es senten sobrepassats amb aquets temes, ha de fer
un esforç per posar-se al dia i saber que fan els seus fills, interessar-se per
allò que fan.
Per tant,
pel que a mi respecta com a futura mestra, tant jo com els meus companys crec
que juguem un paper essencial dins d'aquest món de les noves tecnologies.
Nosaltres, ja si que tindrem suficient formació per poder educar als infants en
tots els àmbits, és a dir, no només els ensenyarem ètica i moral sinó que també
tindrem les competències necessàries per ensenyar-los a fer un bon ús de les
noves tecnologies.
Tot i
això, també soc conscient que a mi personalment, encara hem queda molt per
aprendre dins d'aquest món tan complex però, també crec que són capaç
d'aprendre molt més.
Finalment,
fer referència a les anomenades fases d’integració de les TIC segons el projecte ACOT (Apple
Classrooms of Tomorrow),, és a dir, les etapes per les quals passen els docents en
l’apropiació de les TIC per utilitzar-les dins l’aula:
- · 1a Fase : ACCÉS: Aprendre l’ús bàsic de les tecnologies.
- · 2a Fase: ADOPCIÓ: Utilitza la tecnologia com a suport de les formes d'ensenyament tradicionals.
- · 3a Fase: ADAPTACIÓ: Integren les noves tecnologies en les pràctiques tradicionals.
- · 4a Fase: APROPIACIÓ: Tenen a veure amb les noves formes de treballar, formes que només són possibles a través de les TICs, com per exemple el treball cooperatiu, treball interdisciplinari, projectes d’aprenentatge, etc.
- · 5a Fase: INVENCIÓ: Descobriment de nous usos per a les noves tecnologies o combinació de diferents eines TIC com a mètode innovador.
Així doncs, un cop
aclarides les fases en que es pot trobar un professor i analitzant les meves
competències amb aquestes noves tecnologies crec que puc dir que com a futura mestra
podré exercir la docència a partir de darrera fase. Ja que, tal i com estem
fent a aquesta mateixa assignatura, utilitzem la combinació de diferents eines
de treball com són per exemple imatges, veu, vídeo, etc.
Tot i això, se que
això no significa ni molt menys que tingui un control absolut de les TIC ja que
sóc conscient que encara hem queda molt per aprendre i descobrir. Igualment dir
també que les noves tecnologies estan evolucionant moltíssim i per tant és molt
complicat conèixer i saber utilitzar tot el que existeix. Per aquest motiu, mai
sabrem emprar totes les eines TICs ni fer-hi prop per tant, com a futurs
docents, hem de ser capaços de seleccionar allò que ens interessa i aprendre a
utilitzar-ho perquè ens sigui el més útil possible per exercir un bon
ensenyament - aprenentatge.
